Què hem après en un any de col·laborar en línia? (Part 1)

Publicat el 05 May 2021

Fa poc més d’un any escrivíem sobre com col·laborar online en temps de Coronavirus per compartir alguns consells que pensàvem podien ajudar a fer més fàcil això de reunir-nos per videoconferència.

Ara coneixem millor l’estranya sensació de relacionar-se a través de la pantalla. També coneixem la fatiga de les videoconferències i el ritme trepidant de saltar d’una sessió a l’altra.

Durant aquest temps hem investigat i experimentat com generar espais de trobada que, lluny de l’experiència de compartir un mateix espai físic, aprofitin les possibilitats de la virtualitat.

Compartim tres aprenentatges:

Un pacte fràgil, el fil d’Ariadna

Acompanyar una sessió virtual depèn d’un pacte que es revisa a cada moment. Quan participo d’una videoconferència decideixo connectar-me amb l’espai de relació que hi ha rere la pantalla. Els meus sentits i atenció se centren en els estímuls que apareixen a la pantalla i em desconnecto del meu entorn físic més immediat. Em comprometo amb l’experiència virtual compartida, reacciono als estímuls de la pantalla, no reacciono (tant) als estímuls del meu context físic. Per un moment accepto que la virtualitat és la realitat.

I aquest consentiment, aquest pacte, es pot trencar en qualsevol moment. Cada persona que participa de la sessió viu en una doble dimensió i existeix la possibilitat permanent que la seva presència es desplaci d’una a l’altra.

Podem passar de ser la protagonista de la pel·lícula a l’espectadora de la darrera fila del cinema en un tancar i obrir d’ulls.

Reconèixer aquesta ambivalència en les sessions ens ha ajudat a connectar de forma més plena. Anomenar aquesta doble dimensió ha contribuït a relaxar l’ambient i reduir la sensació de ser només “caps parlants”. A més, sabem que en qualsevol moment tothom té el poder de desplaçar la seva atenció a una altra dimensió.

Teseu i el Minotaure en el laberint, d’Edward Burne-Jones.

Des del rol de la facilitació, hem imaginat aquest pacte com un fil d’Ariadna — recordeu la història del Minotaure? — per ajudar-nos a comprovar el pols del grup i poder entrar i sortir del laberint sense perdre ningú pel camí.

El paper de la tecnologia

La competència tecnològica és un eix de desigualtat. La bretxa digital ens acompanya des de l’auge d’Internet i els dispositius informàtics. En temps de confinament i distància social, és un repte encara major.

Per nosaltres, ha estat important recordar que més enllà del programari hi ha tecnologies bàsiques que condicionen molt la qualitat de la interacció virtual.

La primera i més essencial és el nostre cos! Tenim un cos i és imprescindible donar-li la benvinguda amb totes les seves possibilitats i limitacions. Són els sentits els que ens permeten connectar amb altres persones en la dimensió virtual. Necessitem alimentar-nos i hidratar-nos, respirar, moure’ns. En la nostra feina virtual, fer visibles els cossos ens ha ajudat a gaudir més, regular el ritme de les sessions i reduir la fatiga.

La segona tecnologia amagada és el dispositiu des del qual ens connectam. Les seves característiques condicionen moltíssim les possibilitats de l’experiència compartida. Tenir en compte les dimensions de la pantalla (què pot veure la persona), les característiques tècniques (qualitat de so, imatge…) i la disponibilitat dels programaris utilitzats resulta essencial per promoure sessions inclusives.

Vida als dos costats del mirall

Amb major consciència sobre el pacte que converteix la virtualitat en realitat, hem après a aprofitar les possibilitats de les dues cares de la pantalla.

La videoconferència és un canal. Permet compartir un espai amb un grup de persones. Però l’experiència no s’acaba aquí.

Fotografia d’Ivan Samkov, Pexels.

Dins la pantalla, a més de veure’ns les cares, compartim pantalla, escrivim al xat, interactuam amb diferents aplicacions (visuals, enquestes…). Hem combinat altres aplicacions per complementar les possibilitats del programari de videoconferència.

Una de les possibilitats del nostre programari que més fem servir és la d’obrir sales per distribuir les persones que participen de la sessió en grups més petits. En una mateixa sessió podem proposar agrupaments diferents: parelles, grups de tres persones, de cinc, etc. Així és més fàcil prendre el torn de paraula i introduir dinàmiques molt més actives.

Fora la pantalla, en el context físic de cada persona, també tenim moltes possibilitats per explorar:

  • El moviment del cos, a vegades més enllà de la cadira.
  • Utilitzar materials com papers, retoladors o cinta adhesiva.
  • Manipular objectes.
  • Elaborar produccions materials individuals.
  • Aprofitar l’espai físic disponible.

Nosaltres hem incorporat aquestes possibilitats en els nostres dissenys de sessió en línia amb bons resultats. En el moment de compartir la convocatòria hem assenyalat quins materials seran necessaris. Fem servir materials senzills, comuns i assequibles.


Més enllà de la tecnologia, les reunions en línia són un repte. Tot i que molts equips heu trobat la vostra manera de fer-les eficients, a vegades és útil comptar amb el suport de facilitació externa que ajudi a crear la dinàmica que permeti col·laborar en línia de manera satisfactòria. Si és el vostre cas, no dubteu en contactar amb nosaltres. Podeu escriure’ns a info@baumacoop.net o contactar-nos via Facebook o Instagram.

Comença a desenvolupar una cultura més col·laborativa dins la teva organització
Millora l'eficàcia tot generant una atmòsfera més relaxada i amable, on totes les persones puguin desplegar el seu potencial.
COL·LABORAM?