Mercat Social, marc per a la intercooperació?

Des dels seus inicis, la intercooperació ha estat un dels objectius de Mercat Social de les Illes Balears. Tot i això, possiblement, l’activitat més visible de l’associació durant els seus primers anys ha estat la fira anual. Ara, després de set anys explorant què emergeix quan es posen en relació entitats amb activitats molt diferents, però que comparteixen alguns principis i valors, ens podem demanar si l’associació Mercat Social és en si mateixa una experiència d’intercooperació?

Tot treballant des de la secretaria tècnica d’algunes de les fires i projectes de Mercat Social, qui escriu hem pogut observar-ne l’evolució i participar de les reflexions que han anat dibuixant les properes passes. Aquest escrit és un assaig que valora l’evolució de l’associació seguint el fil de la intercooperació.

Els primers anys

Durant la primera dècada dels dos mil, la Xarxa d’economia alternativa (REAS) i la Unió de cooperatives de treball (UCTAIB) van col·laborar per promoure les polítiques públiques d’economia social i solidària (ESS). Aquesta va ser una primera experiència de cooperació entre dues de les xarxes que posteriorment formaran part de Mercat Social.

El 2014 conflueixen dos processos que són la llavor de l’actual Mercat Social de les Illes Balears. Per una banda, dins la confederació estatal de REAS es promou la creació de xarxes de comercialització conjunta que en molts territoris es concreten en comissions de cada REAS territorial; a les Illes, però, REAS prefereix que aquesta plataforma de comercialització impliqui també a altres entitats. A més, per altra banda, l’Ateneu Pere Mascaró proposa a la UCTAIB, REAS i l’Associació per la producció agrària ecològica de Mallorca (APAEMA) la creació d’una xarxa local d’ESS.

L’associació es constitueix el mateix any amb un conjunt de set entitats. Amb els anys, aquesta composició ha anat variant i ara com ara, l’entitat s’entén com a xarxa de xarxes: un espai de trobada entre el cooperativisme, les empreses d’inserció, l’agroecologia i el comerç just que suma més de 500 entitats i persones.

La principal activitat dels primers anys ha consistit en l’organització d’una fira anual. Cada edició ha servit per aproximar-nos a entitats diferents, fomentar el coneixement mutu i provar de reforçar lligams amb les altres illes. És cert que l’organització de cada fira ha suposat un gran esforç per mobilitzar les diferents entitats i elaborar un programa d’activitats que servís a la vegada per visibilitzar els àmbits d’actuació de l’economia social i atreure l’interès de la ciutadania. Però aquesta experiència compartida també ens ha permès reflexionar sobre les necessitats reals de les entitats i descobrir que cal obrir espais de relació per treballar de forma més explícita la cooperació interna. A les fires, les entitats no només conversàvem amb les persones assistents, també amb les altres entitats… i el to informal d’aquestes converses no bastava per fructificar en projectes de col·laboració.

Aquesta primera etapa ha servit per estrènyer les relacions i acabar de configurar la composició actual de Mercat Social. També ha posat a prova la seva capacitat per articular una xarxa d’àmbit autonòmic, la realitat ha polit l’ambició i en aquest moment Mercat Social centra el seu àmbit d’actuació a l’illa de Mallorca.

Canvi de mirada: ecosistema local de l’ESS

Amb cada nova edició de la fira s’ha fet més palesa la diversitat d’iniciatives i agendes que s’organitzen entorn de principis com el compromís amb unes condicions de treball dignes i justes, la crítica a l’economia capitalista, fomentar l’economia local i de proximitat, minimitzar la petjada ecològica o introduir la perspectiva feminista en les organitzacions. Avui, des de Mercat Social mirem el context amb una mirada ampla que integra iniciatives de l’ESS però també d’altres afins en un mateix ecosistema.

Aquesta nova concepció aporta dues claus importants: reubicar el lloc de Mercat Social i clarificar el paper de cada entitat en una dinàmica compartida.

… El pensament sistèmic pot ajudar-nos a gestionar, adaptar i veure l’ample ventall d’opcions que tenim al davant. És una manera de pensar que ens dona la llibertat d’identificar l’arrel dels problemes i veure noves oportunitats.

Donella Meadows

En primer lloc, decidim fer el sa exercici de no creure’ns el centre de l’ecosistema i identificar quines altres entitats treballen per un propòsit similar. Comprendre que el Mercat Social és un agent més que no ocupa forçosament una posició central contribueix a guanyar en agilitat i capacitat d’acció.

Al mateix temps que identifiquem els altres agents de l’ecosistema entre aquelles iniciatives que no formen part del Mercat Social, també es fa necessari establir uns criteris que ens permetin definir millor quins agents en formen part i quins en queden fora. De què parlem quan ens referim a l’ecosistema de l’ESS? Uns dels criteris més evidents és incloure aquelles entitats que subscriuen la carta de principis de l’economia solidària, la carta de valors cooperatius o els principis del comerç just. A un territori insular, l’economia local també esdevé un criteri essencial.

Per altra banda, la mirada d’ecosistema ens mostra com cada entitat o iniciativa ja juga un paper en la dinàmica compartida. Entendre aquesta dinàmica i el paper que hi juga cada entitat és un procés que permet prendre consciència i capacitat de conformar i clarificar estratègies compartides.

Així, des de la perspectiva d’ecosistema ja no es tracta d’observar com Mercat Social empeny l’ESS sinó quines dinàmiques emergeixen i com reforçar aquelles que alimenten l’ecosistema.

Diferents graus d’intercooperació

Expliquem ara algunes de les experiències dels darrers anys des de la perspectiva de la intercooperació.

Visibilitzar els diferents àmbits de l’ESS

En el marc de la segona Setmana de les economies transformadores (SET), Mercat Social va promoure un programa de presentacions en línia de caràcter divulgatiu que posava en relació les diferents entitats que treballaven en un mateix àmbit amb la idea de contribuir a estrènyer relacions i possibilitar que apareguin espais de col·laboració.

Així, sota el títol Vull saber què fa el banc amb els meus doblers, els diferents serveis financers de l’ecosistema – Fiare, Colonya, Coop57 – trobaren una forma comuna d’explicar al públic general com es fan amb transparència inversions amb retorn social i servei al client. També van assajar una descripció conjunta de l’àmbit del consum col·laboratiu els projectes Terra Nostra i Micestita per la xerrada Noves opcions ètiques, locals i ecològiques per la teva cistella de la compra.

La cultura de la intercooperació a l’hora de visibilitzar i fer difusió dels diferents àmbits i projectes de l’ESS ha anat calant des de llavors. El programa de la darrera Setmana de les economies transformadores estava construït pensant molt més en el públic destinatari i amb una mirada d’ecosistema.

Compres internes

El consum crític informa del poder polític que hi ha al darrere de cada compra, cada compra és un vot per un determinat model econòmic. Quan una entitat de l’ecosistema procura que els seus proveïdors també en formin part, s’estableix un cercle virtuós. Aquesta és la idea que hi havia al darrere d’una campanya de comunicació en l’àmbit estatal que es va impulsar des de REAS l’any 2020, Consumeix dins.

La campanya animava a les persones que integraven les diferents entitats d’ESS de l’estat a mostrar públicament les seves compres i contractacions a altres entitats. Posant en comú catàlegs d’entitats d’ESS dels diferents territoris, s’animava a mostrar les compres habituals, però també a fer-ne de noves. La motivació resulta molt clara: si totes les persones que treballem dins l’ESS prioritzéssim consumir a altres entitats de l’ecosistema, tot el sector faria un canvi d’escala. A més del web de la campanya, un compte de twitter va fer la crònica del viatge imaginari d’Àlex, qui va estar visitant virtualment moltes de les iniciatives.

Una altra experiència en aquesta línia és l’acord de col·laboració per a l’impuls i foment de l’economia social i solidària, el consum responsable i les energies renovables signat per s’Altra Senalla i Som Energia, a través del qual les persones associades a Som Energia poden beneficiar-se de les mateixes condicions i descomptes que les persones associades a s’Altra Senalla. En aquest cas, es comparteix la base d’usuaris a la vegada que s’anima al consum intern entre les dues entitats.

Compartir recursos

També xerram d’intercooperació quan una entitat comparteix els seus recursos amb una altra. És el cas del conveni que signaren Ecotxe Som Moviment, la cooperativa de consumidors i usuaris de cotxe elèctric compartit i s’Altra Senalla, la botiga de comerç just que permetia a la cooperativa fer ús de l’espai de la botiga com a punt d’atenció als seus usuaris.
Aquestes relacions poden ser més o menys formals i són la llavor dels grups cooperatius o les cooperatives de segon grau, estructures que consoliden pràctiques d’intercooperació.

Cooperar en un mateix nínxol de mercat

Un altre exemple proper d’intercooperació és el que protagonitzen les empreses d’inserció que treballen en la inserció laboral de col·lectius vulnerables mitjançant la reutilització de roba. De la relació entre diferents entitats ha sorgit una estratègia conjunta que ha permès transformar un mercat competitiu en una experiència de cooperació empresarial que contribueix a protegir les condicions de treball dins les diferents empreses.

Dins aquest mateix moviment, s’està fent feina per posar en marxa un servei de recollida de roba compartit entre diferents entitats i les entitats locals s’han adherit a una marca de roba que promou l’Associació Espanyola de Recuperadors d’Economia Social i Solidària (AERESS) amb l’objectiu de teixir una estratègia de comercialització conjunta.

Relació amb xarxes i moviments afins

Les entitats de l’ESS tenim molt en comú amb altres moviments com l’ecologisme i els feminismes. Des de Mercat Social explorem com estrènyer la relació amb els moviments feminista, ecologista i de transició ecosocial i una manera de fer-ho és participar d’espais comuns. La participació en plataformes socials sorgides arran de la pandèmia, com La vida al centre o el Fòrum de la societat civil, basades en la necessitat de construir un model econòmic resilient, equitatiu i sostenible, estan afavorint les aliances amb altres sectors socials i la percepció de l’ESS com un agent fonamental per a la transició ecosocial.

A més de participar de les agendes pròpies d’aquestes plataformes, des de Mercat Social hem fet un primer intent d’obrir un debat intern a la conversa amb agents clau d’altres moviments. Així, a la darrera SET es va organitzar un fòrum obert per indagar en quina podria ser la relació de l’ESS amb la indústria turística, un sector clau de l’economia illenca.

Properes passes

El marc del Pacte per al foment de l’economia social i solidària i el desenvolupament local ha suposat un canvi d’escala per l’associació. Des del 2021 s’ha pogut desplegar el projecte ESS Local que treballa per la difusió de l’economia social, solidària i local amb tres línies d’acció principal (la sensibilització, la formació i l’assessorament) i ho fa aprofitant i potenciant els recursos de l’ecosistema. Lluny de trepitjar el que ja aporten altres entitats, Mercat Social pren el rol d’interconnectar, donar major visibilitat i fomentar les sinergies.

La mirada sistèmica ajuda a detectar les potencialitats, però també aquells espais buits que podrien contribuir a reforçar el conjunt. Des d’aquesta observació s’han detectat algunes activitats concretes que responen a necessitats de moltes de les entitats i que, en aquests moments, encara no compten amb resposta dins el marc de l’ESS.

Una gestoria especialitzada en l’economia social, un servei de comunicació afí als principis i estratègies de mercat de l’ecosistema, un servei de manteniment d’equipaments informàtics… Són exemples de necessitats que moltes de les entitats de l’ecosistema tenim contractades i que, en cas que apareguin projectes cooperatius que els donin resposta, permetrien augmentar la resiliència de l’ecosistema.

Conclusions

Sembla que sí que és possible fer una lectura de l’evolució de l’associació Mercat Social de les Illes Balears en clau d’intercooperació. Mercat Social forma part d’un ecosistema d’entitats que s’articulen entorn de principis i pràctiques concretes i que experimenta de manera constant amb la col·laboració amb altres entitats i col·lectius.

En la mesura que s’intensifiquen les relacions apareixen més oportunitats de donar resposta a les necessitats compartides de manera comuna i simbiòtica. Aquesta dinàmica contribuirà a fer l’ecosistema més resilient i capaç d’incidir positivament en el conjunt de la societat i territori de les Illes Balears.